Acció voluntària i involuntària

Acció: fet que realitzem de manera conscient.
Aristòtil divideix l'acció segons el grau de protagonisme que té el subjecte. d'aquesta manera hi ha:

a)Accions involuntàries

-Forçoses: tenen origen fora de nosaltres, no contribuïm a realitzar-les (Agafar un constipat)

-Per ignorancia de les circumstàncies de l'acció: cremar-se la mà tocant un objecte desconeixent la seva temperatura.

b)Accions voluntaries:

-Desitjades pel subjecte: anar de vacances

-Mixtes: per tal d'evitar un mal major (tallar una cama per evitar la mort)

Accions voluntàries: el subjecte les realitza amb l'objectiu d'assolir una finalitat.

"Consideramos que los dioses son en grado sumo bienaventurados y felices, pero ¿qué género de acciones hemos de atribuirles? ¿A caso las acciones justas? ¿No parecerá ridículo ver a los dioses haciendo contratos, devolviendo dipósitos y otras cosas semejantes? ¿O deben ser contemplados afrontando peligros, arriesgando su vida para algo noble? ¿O acciones generosas? Pero, ¿a quién darán? Sería absurdo que también ellos tuvieran dinero o algo semejante. Y, ¿cuáles serían sus acciones moderadas? ¿No sería esto una alabanza vulgar, puesto que los dioses no tienen deseos malos?" Això és el fragment d'un text d'Aristòtil, en el que parla de què i com hem de pensar sobre els Déus, i què es el que fan, si accions justes, o acciones moderades(en cas dels Déus qualsevol cosa que no sigui bona és dolenta). Aquest fragment és una aplicació de la praxis i la poiesis. En el cas de la praxis, perquè li dona als Déus una característica de la vida real(fer contractes, tornar dipòsits, ...). I en el cas de la poiesis, perquè se li dona vida a un èsser que no sabem si existeix o no.

Codi dentologic de l'alumnat

L'alumnat ha de:

1. Respectar als professors i a les lliçons que donen.

2. No molestar a l'aula. Per tal de respectar els alumnes que vulguin atendre a les clases.

3. Arribar puntual. No fer-ho seria faltar el respecte als altres.

4. Agafar els estris necessaris per les hores següent per tal de no molestar entre clase i clase.

5. Ser actiu a les hores de clase. Aixó ajuda a que tots entenguin més la lliçó.

6. Ajudar els companys que tinguin dificultats en l'apranantatge.

7. Preguntar tots aquells dubtes que es tinguin.

8. No copiar als companys, és a dir estudiar.

9. Anar vestit adequadament al col·legi.

10. Portar les feines encomenades fetes des de casa.

Francesco Schettino (comandant del Costa Concordia)

Francesco Schettino, comandant del creuer italià, Costa Concordia, ha sigut detingut i interrogat per homicidi multiple involuntari i abandonament del vaixell mentre molts passatgers encara es trobaven a bord.
Segons algunes fonts d'investigació el capità abandonà la embarcació a les 23:30 hora local, cuan encara part dels passatgers y tripulació esperaven ser evacuats. Els ultims en abandonar el vaixell ho feien a entre les 2:30 i les 3:00.
Segons la companyia la embarcació es va desviar de la trajectoria.


La Qüestió és:
Va actuar bé el comandant del vaixell? És etica i moralment correcte?
Què haguesiu fet vosaltres?

Elements de l'acció racional

Elements de l'acció racional on Prezi

El Materialisme

El materialisme on Prezi

Idealisme Hegelià

El primero emerge de la manera más clara en la Fenomenología, como cuna de la Filosofia hegeliana. Cuando él concibe, por ejemplo, la riqueza, el poder estatal, etcétera, como esencias enajenadas para el ser humano, esto sólo se produce en forma especulativa... Son entidades ideales y por ello. simplemente un extrañamiento del pensamiento filosófico puro, es decir, abstracto. Todo el movimiento termina así con el saber absoluto. Es justamente del pensamiento abstracto de donde estos objetos están extrañados y es justamente al pensamiento abstracto al que se enfrentan con su pretensión de realidad. El filósofo (una forma abstracta, pues, del hombre enajenado) se erige en medida del mundo enajenado. Toda la historia de la enajenación y toda la revocación de la enajenación no es así sino la historia de la producción del pensamiento abstracto, es decir, absoluto del pensamiento lógico especulativo. El extrañamiento, que constituye, por tanto, el verdadero interés de esta enajenación y de la supresión de esta enajenación es la oposición de en sí y para sí, de conciencia y autoconciencia, de objeto y sujeto, es decir, la oposición, dentro del pensamiento mismo, del pensamiento abstracto y la realidad sensible o lo sensible real. Todas las demás oposiciones y movimientos de estas oposiciones son sólo la apariencia, la envoltura, la forma esotérica de estas oposiciones, las únicas interesantes, que constituyen el sentido de las restantes profanas oposiciones. Lo que pasa por esencia establecida del extrañamiento y lo que hay que superar no es el hecho de que el ser humano se objetive de forma humana, en oposición a sí mismo, sino el que se objetive a diferencia de y en oposición al pensamiento abstracto.

És una crítica de Karl Marx al idealisme hegelià. Què penseu sobre aquesta reflexió? Esteu d'acord o en contra?