dilluns, 14 de maig del 2012
Filòsofs de la sospita
Filosofies de la sospita és el nom genèric que reben les aportacions de Freud, Marx i Nietzsche i les seves derivacions. Reben aquest nom per posar en qüestió (en sospita) els fonaments de la filosofia occidental, especialment el paper de la raó. Per a Freud la raó és només una part de la ment, i petita en comparació amb l'inconscient. Per a Marx la raó no fa avançar la història, com es creia a laIl·lustració, sinó que aquesta canvia per la lluita de classes. Per a Nietzsche la raó oculta part de la vida, tot el vessant instintiu, que és el més autèntic.
dilluns, 19 de març del 2012
1. Arribem al país.
Ens disposàvem a passar les vacances d’estiu a Anglaterra, vam sortir de Bilbao per dirigir-nos al nostre destí, per això vam agafar un creurer que passava per el mar cantàbric. Quan ja portàvem una estona de viatge vam divisar el golf de Biscaia,es a dir, la part Oest de França, un amic es va assabentar que més lluny hi havia una illa de dimensions enormes que ens impedia el pas, vam veure una ciutat bastant gran amb gratacels i moltes vivendes, el capità va desmbarcar en el port, es veia molt turístic.
Al desembarcar ens van donar la benvinguda a les Illes Serant, vam anar a dinar ja que estavem afamats de tot el viatge, Decidirem d’anar a un restaurant on ens van posar un marisc boníssim i fresc. La ciutat era molt bonica, la mescla de cases rurals a les muntanyes i gratacels al centre i a les proximitats de la platja li donàven a la ciutat un caire acollidor, a més a més la temperatura era perfecte, potser una mica de calor, però bufava un aire bastant fresc. Al veure tot allò, ens va despertar la curiositat i vam decidir passar les vacances en les Illes per investigar més sobre aquell país.
Al desembarcar ens van donar la benvinguda a les Illes Serant, vam anar a dinar ja que estavem afamats de tot el viatge, Decidirem d’anar a un restaurant on ens van posar un marisc boníssim i fresc. La ciutat era molt bonica, la mescla de cases rurals a les muntanyes i gratacels al centre i a les proximitats de la platja li donàven a la ciutat un caire acollidor, a més a més la temperatura era perfecte, potser una mica de calor, però bufava un aire bastant fresc. Al veure tot allò, ens va despertar la curiositat i vam decidir passar les vacances en les Illes per investigar més sobre aquell país.
2. Com és el nostre país.
El nostre país esta situat al mar cantàbric, al nord d’Espanya i a l’Oest de França.
.jpg)
Com a fronteres naturals que defineixen el país trobem el mar cantàbric i l’oceà atlàntic.
L’extensió del país és de 143.235 m2. I hi habiten 37.123. 258persones.
L’esperança de vida mitjana del nostre país està entre els 75 i 80 anys.
El nostre país gaudirà del clima atlàntic, caracteritzat per la presència de temperatures suaus durant tot l’any. Els estius són frescos, i els hiverns no gaire freds; la pluja és força abundant, sobretot a l'hivern, i la humitat sol ser alta.
En quant a la vegetació predomina la roureda humida, la fageda i els prats.
La fauna és molt variada i està determinada per els boscos, les planes i la costa. Trobem una gran diversitat d’aus com àguiles, i altres animals terrestres com cérvols, guineus, conills, ratolins de bosc, porcs sanglars, llops, ossos, esquirols, …
El relleu del nostre país estarà caracteritzat per planes i platjes gairabe en tot el país, al centre de les illes hi trobem una zona muntanyosa.
La nostra gastronomia es basa en el peix i marisc fresc procedent del mar cantàbric i l’oceà atlàntic. Aquest consta de sardines, seitons, lluç, rap, salmó, tunyina, … i el marisc de llangostes, llagostins, llamàntol, “centollo”, cigalas, …; El porc també és una bona base de l’alimentació del país.
Escut:
L’escut està format per una base en forma de U rodejat d’una corona de llorer. A la part de baix de la base hi ha dibuixat la curiosa forma del nostre país, i a la part de dalt hi han els colors de la bandera i una imatge d’un faig, arbre típic del país.
Bandera:
.jpg)
La bandera esta composada per dos franges de color vermell i groc en posició horitzontal i una de blanca verticalment. Al mig de la franja blanca hi ha l’escut.
Els colors simbolitzen els d’Anglaterra i Espanya amb els quals hi ha establerta una bona relació.
3. On viuràs?
Punt 3: On viuras?
Al arribar al nostre país ens instal•larem a la capital Bakaara, ja que és una de les zones més actives i on hi han més serveis disponibles.
Les vivendes d’aquesta ciutat consten majoritàriament de gratacels i alts edificis, on principalment la majoria es destinen per empreses multinacionals i els altres per vivendes pròpies. Es localitza en la illa més gran de les dues, a l’oest.
A Bakaara trobem allotjats alguns dels personatges més importants del país, com el president (John Miller) i la vicepresidenta (Mar Hernández), i altres esportistes, escriptors, filòsofs, …
Però també hi trobem, alguns dels més celebres actors o esportistes d’èlit que trien la nostre ciutat per allotjar-se, en unes cases a les afores, durant les seves vacances.
Els principals recursos naturals que podem trobar a la nostre illa són , petroli en petites quantitats, els experts calculen que tenim un 6% de tota la reserva mundial de petroli. També destaquem per l’energia mareomotriu ja que les fortes onades de l’Oceà Atlàntic ens proporciona una bona eficiència degut al vent del qual també aprofitem energia eòlica.
Les empreses més importants i motors del nostre país, són d’automobilisme, telefonia, electrònica i de subministrament elèctric. De les quals les més importants s’estan donant a conèixer en altres indrets del món. La dedicació dels habitants de Serant es bàsicament el sector terciari, es a dir els serveis, ja que el turisme que ve a les nostres ciutats es elevat i els ciutadans han de sentir-se còmodes.
La tipologia de vivenda es bàsicament de pisos ja que, el nostre país estarà constituït bàsicament de grans ciutats. Els materials són d’elevada qualitat sobretot en les grans ciutats ja que l’estat dona diners als ajuntament per restaurar-los. En pobles la qualitat d’aquets es més baixa però no dolenta.
Els principals serveis a la comunitat són: les escoles, universitats ,els hospitals i oficines de policia.
Al arribar al nostre país ens instal•larem a la capital Bakaara, ja que és una de les zones més actives i on hi han més serveis disponibles.
Les vivendes d’aquesta ciutat consten majoritàriament de gratacels i alts edificis, on principalment la majoria es destinen per empreses multinacionals i els altres per vivendes pròpies. Es localitza en la illa més gran de les dues, a l’oest.
A Bakaara trobem allotjats alguns dels personatges més importants del país, com el president (John Miller) i la vicepresidenta (Mar Hernández), i altres esportistes, escriptors, filòsofs, …
Però també hi trobem, alguns dels més celebres actors o esportistes d’èlit que trien la nostre ciutat per allotjar-se, en unes cases a les afores, durant les seves vacances.
Els principals recursos naturals que podem trobar a la nostre illa són , petroli en petites quantitats, els experts calculen que tenim un 6% de tota la reserva mundial de petroli. També destaquem per l’energia mareomotriu ja que les fortes onades de l’Oceà Atlàntic ens proporciona una bona eficiència degut al vent del qual també aprofitem energia eòlica.
Les empreses més importants i motors del nostre país, són d’automobilisme, telefonia, electrònica i de subministrament elèctric. De les quals les més importants s’estan donant a conèixer en altres indrets del món. La dedicació dels habitants de Serant es bàsicament el sector terciari, es a dir els serveis, ja que el turisme que ve a les nostres ciutats es elevat i els ciutadans han de sentir-se còmodes.
La tipologia de vivenda es bàsicament de pisos ja que, el nostre país estarà constituït bàsicament de grans ciutats. Els materials són d’elevada qualitat sobretot en les grans ciutats ja que l’estat dona diners als ajuntament per restaurar-los. En pobles la qualitat d’aquets es més baixa però no dolenta.
Els principals serveis a la comunitat són: les escoles, universitats ,els hospitals i oficines de policia.
4. El ciutadà.
En el nostre país, el ciutadà ha de ser respectiu amb les lleis establertes per l’estat. Ha de respectar a totes les altres persones que conviuen juntament en el país i obtenir el màxim benefici mutu, el ciutadà ha de pagar uns impostos, per tal de contribuir en el desenvolupament de el país.
El ciutadà pot ser de qualsevol cultura o raça, sempre que s’adapti a les lleis o normatives del país.
Tot ciutadà obté el dret de llibertat d’expressió, i si hi ha alguna cosa que no agrada del país, o es vol millorar, té el dret a queixar-se i desprès es valorarà la gravetat de la queixa per resoldre-la.
El nostre ciutadà destaca per el seu seny, és centrat a l’hora d’actuar i ho fa respectant a tot el que el rodeja. També destaca per la seva gran capacitat de treball.
El ciutadà pot ser de qualsevol cultura o raça, sempre que s’adapti a les lleis o normatives del país.
Tot ciutadà obté el dret de llibertat d’expressió, i si hi ha alguna cosa que no agrada del país, o es vol millorar, té el dret a queixar-se i desprès es valorarà la gravetat de la queixa per resoldre-la.
El nostre ciutadà destaca per el seu seny, és centrat a l’hora d’actuar i ho fa respectant a tot el que el rodeja. També destaca per la seva gran capacitat de treball.
5. Caracterització del poder polític.
L’origen de la societat en la que vivim es basa en la teoria filosòfica contractualista i es basa en el saber de John Rawls, que parlava del país com una petita empresa i que tots els ciutadans han de col•laborar cooperativament per un bé comú. Si més no, el que nosaltres pretenem amb aquest país és que els ciutadans s’ajudin els uns els altres sense esperar a rebre res a canvi, només un entorn agradable i una sanitat, llocs públics i seguretat garantitzada si tots posen de la seva part, d’aquesta manera el país s’enriqueix, on el benefici obtingut es reparteix de forma equitativa i justa.
6. La justícia, la llei i el poder polític.
La nostre justícia és imparcial i es basa en els drets de les persones ja que creiem que aquests drets han de ser respectats i el més just és valorar-los i tenir-los sempre presents. Tot i que una petita part d’aquests drets hauran de ser renunciats per a poder exercir una bona justícia que acabi beneficiant a la població.
El poder el tindrà el nostre president de la república, si aquest esta fora per motius institucionals, el substituirà el vicepresident, que serà un amic o amiga de confiança d’aquest,perquè controli el país també com ell. Cal esmentar que que aquests estaran escollits per el poble.
La justícia del nostre país és la mateixa per a tots, és a dir, que cada ciutadà serà igual davant la llei sigui quin sigui el seu poder econòmic o estament social, no hi haurà fiança, es a dir, ningú podrà lliurar-se de la justícia pagant perquè quedi en llibertat.
Si un ciutadà comet un delicte poc greu aquest se li aplicara una multa depenen del delicte que ha comés, aquesta multa només és aplicable per majors de 16 anys que oscil·la entre els 1000 i els 500 euros. Sobrepassar el limit de velocitat que es de 130 Km/h no es considerarà delicte, no hi haurà límit ja que les nostres carreteres són unes de les més segures de Europa com les de Alemanya. Si un conductor sobrepassa el límit i te un accident, depenent de la gravetat podrà patir una multa o fins i tot presó.
En el nostre sistema judicial no s’accepta la pena de mort ja que creiem que el més important és el dret a la vida. A canvi d’això hi haurà cadena perpetua per aquells delinqüents que hagin comés delictes més greus.
El poder el tindrà el nostre president de la república, si aquest esta fora per motius institucionals, el substituirà el vicepresident, que serà un amic o amiga de confiança d’aquest,perquè controli el país també com ell. Cal esmentar que que aquests estaran escollits per el poble.
La justícia del nostre país és la mateixa per a tots, és a dir, que cada ciutadà serà igual davant la llei sigui quin sigui el seu poder econòmic o estament social, no hi haurà fiança, es a dir, ningú podrà lliurar-se de la justícia pagant perquè quedi en llibertat.
Si un ciutadà comet un delicte poc greu aquest se li aplicara una multa depenen del delicte que ha comés, aquesta multa només és aplicable per majors de 16 anys que oscil·la entre els 1000 i els 500 euros. Sobrepassar el limit de velocitat que es de 130 Km/h no es considerarà delicte, no hi haurà límit ja que les nostres carreteres són unes de les més segures de Europa com les de Alemanya. Si un conductor sobrepassa el límit i te un accident, depenent de la gravetat podrà patir una multa o fins i tot presó.
En el nostre sistema judicial no s’accepta la pena de mort ja que creiem que el més important és el dret a la vida. A canvi d’això hi haurà cadena perpetua per aquells delinqüents que hagin comés delictes més greus.
7. El poder executiu i les formes de govern.
Les illes tindran un govern democràtic perquè creiem que és el model més just on el poble pot participar també en la política, amb una forma de govern parlamentària on es divideixen els 3 poders (executiu,legislatiu,judicial) i esta format per un parlament. En el nostre país a diferència de la majoria, no hi haurà un bipartidisme sinó que hi haurà més diversitat de partits polítics.
No hem triat una altra forma de govern, com per exemple la dictadura, ja que va contra les llibertats naturals i els drets del poble i no seria un bon model pel nostre país.El concepte d’Estat ha anat evolucionant al llarg de la historia, des de l’estat Egipci on manava el faraó, fins als estats actuals on governen partits polítics mitjançant un parlament i un contacte més directe amb el poble.Creiem que l’estat es necessari ja que necessitem un conjunt d’institucions que regulin la nostra vida i ens defineixin. També ens han de treure drets i llibertats ja que un excés d’aquests pot provocar el caos.
No hem triat una altra forma de govern, com per exemple la dictadura, ja que va contra les llibertats naturals i els drets del poble i no seria un bon model pel nostre país.El concepte d’Estat ha anat evolucionant al llarg de la historia, des de l’estat Egipci on manava el faraó, fins als estats actuals on governen partits polítics mitjançant un parlament i un contacte més directe amb el poble.Creiem que l’estat es necessari ja que necessitem un conjunt d’institucions que regulin la nostra vida i ens defineixin. També ens han de treure drets i llibertats ja que un excés d’aquests pot provocar el caos.
8. La constitució.
El poder es divideix en tres, executiu, legislatiu i judicial. La divisió de poders es típica d’un model democràtic.
Article I: Tots els que neixen romanen lliures i iguals en drets i llibertats. Tots els ciutadans de la Nació tindran dret a la vida i a la integritat física i moral.
Article II: La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles per l’home.Tals com la llibertat, la propietat privada, la seguretat i la resistència a la opressió.
Article III: La sobirania resideix essencialment en la Nació, cap individu pot exercir autoritat que no emani de ella.
Article IV: La forma política de les illes Serant és una república unitària.
Article V: La llibertat consisteix en fer tot allò que no perjudiqui a un altre individu.
Article VI: La llei només te dret a prohibir els actes perjudicials per la societat.Tots els ciutadans tenen el deure de contribuir a elaborar-la, tots els ciutadans son iguals davant la llei, sense importar el seu estament social i el seu poder econòmic.
Article VII: Tot ciutadà major de 18 anys té dret a vot.
Article VIII: Tothom te dret a la lliure comunicació de pensaments o opinions, els ciutadans tenen dret a el culte de qualsevol religió o ideologia.
Article IX: La garantia dels drets de l’home i del ciutadà de la Nació necessita una força publica que garanteixi i proteigexi la llibertat i els drets de les persones
Article X: Per el manteniment d’aquesta força i de les administracions de l’estat el poble ha de contribuir; aquesta administració ha de repartir equitativament entre els ciutadans proporcionalment a la seva capacitat econòmica.
L’origen dels drets humans es van originar després de diferents revolucions burgeses com, la revolució nord-americana, la anglesa o la francesa, la més recent i important en la historia de la humanitat, però no va ser fins el 1948 que la ONU va aprovar la declaració universal dels drets humans.
Article I: Tots els que neixen romanen lliures i iguals en drets i llibertats. Tots els ciutadans de la Nació tindran dret a la vida i a la integritat física i moral.
Article II: La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles per l’home.Tals com la llibertat, la propietat privada, la seguretat i la resistència a la opressió.
Article III: La sobirania resideix essencialment en la Nació, cap individu pot exercir autoritat que no emani de ella.
Article IV: La forma política de les illes Serant és una república unitària.
Article V: La llibertat consisteix en fer tot allò que no perjudiqui a un altre individu.
Article VI: La llei només te dret a prohibir els actes perjudicials per la societat.Tots els ciutadans tenen el deure de contribuir a elaborar-la, tots els ciutadans son iguals davant la llei, sense importar el seu estament social i el seu poder econòmic.
Article VII: Tot ciutadà major de 18 anys té dret a vot.
Article VIII: Tothom te dret a la lliure comunicació de pensaments o opinions, els ciutadans tenen dret a el culte de qualsevol religió o ideologia.
Article IX: La garantia dels drets de l’home i del ciutadà de la Nació necessita una força publica que garanteixi i proteigexi la llibertat i els drets de les persones
Article X: Per el manteniment d’aquesta força i de les administracions de l’estat el poble ha de contribuir; aquesta administració ha de repartir equitativament entre els ciutadans proporcionalment a la seva capacitat econòmica.
L’origen dels drets humans es van originar després de diferents revolucions burgeses com, la revolució nord-americana, la anglesa o la francesa, la més recent i important en la historia de la humanitat, però no va ser fins el 1948 que la ONU va aprovar la declaració universal dels drets humans.
9. L'educació.
El sistema educatiu del nostre país serà un conjunt d’escoles públiques i privades. El cost que hi dedicarà serà alt ja que pensem que l’educació és la principal font d’ingressos en un futur. Si no hi ha educació, no hi ha personal format per exercir un determinat càrrec. Per això, moltes de les escoles seran públiques, i el pressupost que hi donarem serà alt. Les escoles privades seran per empresaris emprenedors, encara que no hi deixarem que es creïn gaires.
L’escolarització obligàtoria dels nens i nenes serà fins els 16 anys, i després podran optar per inscriure’s en estudis superiors (batxillerat, mòduls). Si després d’acabar els estudis superiors volen seguir i completar els seus estudis, ho podran fer en una de les 10 universitats que hi ha al país, totes públiques i amb un pressupost elevat. L’escola tindrà una actitud disciplinària, però també lliure i educativa.
El professorat serà confident de l’alumne, perquè la confiança amb l’alumnat és essencial pel progrés del nois. La direcció s’encarregarà de comunicar qualsevol notícia a la família, i es convocaran reunions trimestrals per informar als pares de les noves notícies. Les reunions seran conjuntes, i individuals si es necessiten.
L’escolarització obligàtoria dels nens i nenes serà fins els 16 anys, i després podran optar per inscriure’s en estudis superiors (batxillerat, mòduls). Si després d’acabar els estudis superiors volen seguir i completar els seus estudis, ho podran fer en una de les 10 universitats que hi ha al país, totes públiques i amb un pressupost elevat. L’escola tindrà una actitud disciplinària, però també lliure i educativa.
El professorat serà confident de l’alumne, perquè la confiança amb l’alumnat és essencial pel progrés del nois. La direcció s’encarregarà de comunicar qualsevol notícia a la família, i es convocaran reunions trimestrals per informar als pares de les noves notícies. Les reunions seran conjuntes, i individuals si es necessiten.
10. Les utopies.
La utopia que volem aportar al món és el nostre sistema polític, judicial i empresarial.
En primer lloc el sistema polític que volem traslladar, és la participació de la població en les decisions que decideixi l’estat ja que, el poble es el que tira endavant el país, la gent que hi treballa, que hi viu té el dret de aconsellar l’Estat si una decisió no es del tot correcte. Així que creiem que els ciutadans necessiten més representació.
En l’àmbit de l’educació , creiem que es el punt més important, per formar i ajudar a créixer el país, aquells joves que el dia de demà tiraran el país endavant i seguiran amb el seu creixement.
L’ultim punt és el bon gestionament per la creació d’empreses, l’estat donara uns fons addicionals per aquelles empreses que volen començar a competir en el mercat internacional, el projecte d’empresa es presentarà i si es veu que té futur i pot tirar endavant es donarà el pressupost, però si aquesta empresa es veu que no te futur l’Estat pot no donar els fons d’ajuda per la creació de l’empresa. D’aquesta manera, es crea competitivitat i les empreses que es creein serán millors que ja que el propietari o propietaris no tindran por a tirar-la endavant.
En primer lloc el sistema polític que volem traslladar, és la participació de la població en les decisions que decideixi l’estat ja que, el poble es el que tira endavant el país, la gent que hi treballa, que hi viu té el dret de aconsellar l’Estat si una decisió no es del tot correcte. Així que creiem que els ciutadans necessiten més representació.
En l’àmbit de l’educació , creiem que es el punt més important, per formar i ajudar a créixer el país, aquells joves que el dia de demà tiraran el país endavant i seguiran amb el seu creixement.
L’ultim punt és el bon gestionament per la creació d’empreses, l’estat donara uns fons addicionals per aquelles empreses que volen començar a competir en el mercat internacional, el projecte d’empresa es presentarà i si es veu que té futur i pot tirar endavant es donarà el pressupost, però si aquesta empresa es veu que no te futur l’Estat pot no donar els fons d’ajuda per la creació de l’empresa. D’aquesta manera, es crea competitivitat i les empreses que es creein serán millors que ja que el propietari o propietaris no tindran por a tirar-la endavant.
diumenge, 5 de febrer del 2012
dilluns, 30 de gener del 2012
Acció voluntària i involuntària
Acció: fet que realitzem de manera conscient.
Aristòtil divideix l'acció segons el grau de protagonisme que té el subjecte. d'aquesta manera hi ha:
a)Accions involuntàries
-Forçoses: tenen origen fora de nosaltres, no contribuïm a realitzar-les (Agafar un constipat)
-Per ignorancia de les circumstàncies de l'acció: cremar-se la mà tocant un objecte desconeixent la seva temperatura.
b)Accions voluntaries:
-Desitjades pel subjecte: anar de vacances
-Mixtes: per tal d'evitar un mal major (tallar una cama per evitar la mort)
Accions voluntàries: el subjecte les realitza amb l'objectiu d'assolir una finalitat.
Aristòtil divideix l'acció segons el grau de protagonisme que té el subjecte. d'aquesta manera hi ha:
a)Accions involuntàries
-Forçoses: tenen origen fora de nosaltres, no contribuïm a realitzar-les (Agafar un constipat)
-Per ignorancia de les circumstàncies de l'acció: cremar-se la mà tocant un objecte desconeixent la seva temperatura.
b)Accions voluntaries:
-Desitjades pel subjecte: anar de vacances
-Mixtes: per tal d'evitar un mal major (tallar una cama per evitar la mort)
Accions voluntàries: el subjecte les realitza amb l'objectiu d'assolir una finalitat.
dilluns, 23 de gener del 2012
"Consideramos que los dioses son en grado sumo bienaventurados y felices, pero ¿qué género de acciones hemos de atribuirles? ¿A caso las acciones justas? ¿No parecerá ridículo ver a los dioses haciendo contratos, devolviendo dipósitos y otras cosas semejantes? ¿O deben ser contemplados afrontando peligros, arriesgando su vida para algo noble? ¿O acciones generosas? Pero, ¿a quién darán? Sería absurdo que también ellos tuvieran dinero o algo semejante. Y, ¿cuáles serían sus acciones moderadas? ¿No sería esto una alabanza vulgar, puesto que los dioses no tienen deseos malos?"
Això és el fragment d'un text d'Aristòtil, en el que parla de què i com hem de pensar sobre els Déus, i què es el que fan, si accions justes, o acciones moderades(en cas dels Déus qualsevol cosa que no sigui bona és dolenta).
Aquest fragment és una aplicació de la praxis i la poiesis. En el cas de la praxis, perquè li dona als Déus una característica de la vida real(fer contractes, tornar dipòsits, ...). I en el cas de la poiesis, perquè se li dona vida a un èsser que no sabem si existeix o no.
Codi dentologic de l'alumnat
L'alumnat ha de:
1. Respectar als professors i a les lliçons que donen.
2. No molestar a l'aula. Per tal de respectar els alumnes que vulguin atendre a les clases.
3. Arribar puntual. No fer-ho seria faltar el respecte als altres.
4. Agafar els estris necessaris per les hores següent per tal de no molestar entre clase i clase.
5. Ser actiu a les hores de clase. Aixó ajuda a que tots entenguin més la lliçó.
6. Ajudar els companys que tinguin dificultats en l'apranantatge.
7. Preguntar tots aquells dubtes que es tinguin.
8. No copiar als companys, és a dir estudiar.
9. Anar vestit adequadament al col·legi.
10. Portar les feines encomenades fetes des de casa.
1. Respectar als professors i a les lliçons que donen.
2. No molestar a l'aula. Per tal de respectar els alumnes que vulguin atendre a les clases.
3. Arribar puntual. No fer-ho seria faltar el respecte als altres.
4. Agafar els estris necessaris per les hores següent per tal de no molestar entre clase i clase.
5. Ser actiu a les hores de clase. Aixó ajuda a que tots entenguin més la lliçó.
6. Ajudar els companys que tinguin dificultats en l'apranantatge.
7. Preguntar tots aquells dubtes que es tinguin.
8. No copiar als companys, és a dir estudiar.
9. Anar vestit adequadament al col·legi.
10. Portar les feines encomenades fetes des de casa.
dilluns, 16 de gener del 2012
Francesco Schettino (comandant del Costa Concordia)
Francesco Schettino, comandant del creuer italià, Costa Concordia, ha sigut detingut i interrogat per homicidi multiple involuntari i abandonament del vaixell mentre molts passatgers encara es trobaven a bord.
Segons algunes fonts d'investigació el capità abandonà la embarcació a les 23:30 hora local, cuan encara part dels passatgers y tripulació esperaven ser evacuats. Els ultims en abandonar el vaixell ho feien a entre les 2:30 i les 3:00.
Segons la companyia la embarcació es va desviar de la trajectoria.
La Qüestió és:
Va actuar bé el comandant del vaixell? És etica i moralment correcte?
Què haguesiu fet vosaltres?
Segons algunes fonts d'investigació el capità abandonà la embarcació a les 23:30 hora local, cuan encara part dels passatgers y tripulació esperaven ser evacuats. Els ultims en abandonar el vaixell ho feien a entre les 2:30 i les 3:00.
Segons la companyia la embarcació es va desviar de la trajectoria.
La Qüestió és:
Va actuar bé el comandant del vaixell? És etica i moralment correcte?
Què haguesiu fet vosaltres?
dilluns, 9 de gener del 2012
Idealisme Hegelià
El primero emerge de la manera más clara en la Fenomenología, como cuna de la Filosofia hegeliana. Cuando él concibe, por ejemplo, la riqueza, el poder estatal, etcétera, como esencias enajenadas para el ser humano, esto sólo se produce en forma especulativa... Son entidades ideales y por ello. simplemente un extrañamiento del pensamiento filosófico puro, es decir, abstracto. Todo el movimiento termina así con el saber absoluto. Es justamente del pensamiento abstracto de donde estos objetos están extrañados y es justamente al pensamiento abstracto al que se enfrentan con su pretensión de realidad. El filósofo (una forma abstracta, pues, del hombre enajenado) se erige en medida del mundo enajenado. Toda la historia de la enajenación y toda la revocación de la enajenación no es así sino la historia de la producción del pensamiento abstracto, es decir, absoluto del pensamiento lógico especulativo. El extrañamiento, que constituye, por tanto, el verdadero interés de esta enajenación y de la supresión de esta enajenación es la oposición de en sí y para sí, de conciencia y autoconciencia, de objeto y sujeto, es decir, la oposición, dentro del pensamiento mismo, del pensamiento abstracto y la realidad sensible o lo sensible real. Todas las demás oposiciones y movimientos de estas oposiciones son sólo la apariencia, la envoltura, la forma esotérica de estas oposiciones, las únicas interesantes, que constituyen el sentido de las restantes profanas oposiciones. Lo que pasa por esencia establecida del extrañamiento y lo que hay que superar no es el hecho de que el ser humano se objetive de forma humana, en oposición a sí mismo, sino el que se objetive a diferencia de y en oposición al pensamiento abstracto.
És una crítica de Karl Marx al idealisme hegelià. Què penseu sobre aquesta reflexió? Esteu d'acord o en contra?
És una crítica de Karl Marx al idealisme hegelià. Què penseu sobre aquesta reflexió? Esteu d'acord o en contra?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)